Operacions d'orella i de nas
Reconstrucció auricular
Les deficiències auriculars poden anar des de l’anòtia, absència total de l’orella, fins a una orella normal però petita. Hi ha diversos graus de deformitat, les diferents presentacions de micròtia, i com a patologia més freqüent trobem les orelles en nansa.
L’inici de la reconstrucció es pot fer a la infantesa, no abans, ja que no es presenta el creixement total fins a aquesta edat, i la maduració del cartílag costal per a la zona donadora dels empelts de cartílags necessaris per a la reconstrucció no és completa.
S’utilitzen múltiples tècniques, com l’ús d’expansors, empelts de cartílag per tallat del motlle auricular i penjolls locals, per tal d’obtenir els millors resultats de simetria.
Reconstrucció nassal
La reconstrucció nasal va ser de les primeres cirurgies reconstructives conegudes, hi ha referències en els papirs egipcis que daten del 2200 a.C.
Per tractar-se d’una estructura tridimensional complexa, de difícil reconstrucció, existeixen nombroses tècniques quirúrgiques que combinades amb sensibilitat i habilitat aporten els recursos per a una tasca molt elaborada a l’hora de recrear l’estructura perduda.
Valorat el defecte a reconstruir, s’optarà per un penjoll local de cobertura, o en cas de grans pèrdues, penjolls pediculats com el frontal, associat a empelts de cartílag. El cartílag ens aporta l’estructura, mantenint la forma nasal.
Fins i tot en casos més complexos, necessitarem les tècniques de microcirurgia per aportar teixits a distància i obtenir cobertura interna per a les fosses nasals, quan aquesta també està afectada.