Cirurgia reconstructiva de mama

Reconstrucció microquirúrgica amb teixit de l’abdomen (DIEP) i altres mètodes (LATISSIMUS DORSI i EXPANSORS)

El càncer de mama segueix sent el tipus de tumor més habitual entre les dones en la societat occidental. El seu tractament consisteix en una part quirúrgica (des tumorectomies circumscrites fins a la mastectomia o extirpació de la mama), i una part oncològica mèdica basada en tractaments amb fàrmacs (quimioteràpia) i es pot completar el tractament des del punt de vista oncològic físic (Radioteràpia) .

La reconstrucció mamària serà un esglaó més en el procés de curació, ja que mitjançant el mateix vam aconseguir restaurar la morfologia corporal de la dona i per tant forma part de l’tractament i té uns clars beneficis psicològics.

  • Restitueix l’òrgan perdut
  • Permet recobrar la feminitat
  • Permet millorar la imatge personal
  • Afavoreix un equilibri psicològic
  • Contribueix a atenuar la commoció que ha suposat la lluita contra el càncer.

L’any 1994 es desenvolupa una tècnica microquirúrgica anomenada DIEP (Deep Inferior Epigastric Perforator) que ha marcat un abans i un després en el camp de la reconstrucció mamària atès que permet reconstruir una mama el més semblant al seu l’original pel que fa a color, tacte i evolució en el temps.

El DIEP / SIEA és l’acrònim utilitzat per definir la tècnica més avançada en el camp de la reconstrucció mamària. Utilitzem la pell i greix de l’abdomen, sense destruir cap múscul i sense aportar cap material estrany per al cos (implants mamaris). L’objectiu de l’cirurgià plàstic és crear un nou pit el més semblant possible a una mama natural. Aquest procediment no interfereix en el tractament previ o posterior, ni en el control posterior de el càncer de mama (o sigui, que oncológicamente és absolutament complementari). Prova d’això és que cada dia són més els oncòlegs que el recomanen. En el cas de patir una recidiva de l’tumor un cop ja reconstruïda la mama, aquesta reconstrucció no interferirà negativament en el diagnòstic precoç de tal recaiguda si els mecanismes exploratoris són els adequats.

Aquest mètode de reconstrucció és el més utilitzat en els centres hospitalaris de més prestigi del món. Es pot aplicar a la majoria de pacients mastectomitzades.

1. Preparació
2. Intervenció
3. Postoperatori

Es coneix com “Latissimus dorsi” a la tècnica de reconstrucció mamària que utilitza teixit muscular i/o cutani de la zona dorsal de el cos de la dona. Es tracta d’una àrea amb una important superfície. En concret, la tècnica utilitza pell, greix i múscul, el que es coneix com “penjoll miocutáneo” situat en aquesta zona de l’esquena i que a través de l’aixella serà dipositat a la zona mamària. Podem obtenir una forma de el nou pit molt natural després d’una mastectomia i en la majoria de casos sense la necessitat d’afegir un implant. El Dr Daniel García Paricio té una llarga experiència en cirurgia reconstructiva a nivell mamari a l’haver pertangut durant anys al servei de Cirurgia Plàstica d’hospitals de primer nivell tan reconeguts com ho són l’Hospital Clínic i l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.

1. Intervenció
2. Postoperatori

Es tracta d’un mètode de reconstrucció de la mama simple i ràpid. Per això s’utilitza un dispositiu (l’expansor mamari) que permet dilatar la pell i músculs mitjançant la introducció progressiva (setmanes) de sèrum fisiològic en el dispositiu. Aquesta injecció de sèrum afavoreix la distensió de la pell i l’augment de l’volum del que serà la nova mama i de forma progressiva. L’expansor serà substituït posteriorment per una pròtesi mamària definitiva, quan tinguem la forma i el volum necessaris, de manera que podem concloure que aquest tipus de tècnica requereix de dues fases de reconstrucció.

1. Intervenció i postoperatori