Què és el reposicionament facial?
L’envelliment és la conseqüència natural del pas del temps. Bàsicament per l’acció mantinguda de la força de la gravetat sobre els teixits. La cara es “despenja” de les estructures òssies. Per aquest motiu, el lífting clàssic d'”estirar” pell i múscul ja no té sentit, ja que els vectors de tracció no eren verticals (antigravitatoris), i, per tant, es perdia l’expressivitat i naturalitat. La característica més important, i que fa d’aquesta tècnica una revolució conceptual en el camp del rejoveniment facial? la nul·la alteració dels trets facials característics del pacient. El que és el mateix, la naturalitat sorprenent que proporciona. El lífting vertical és un tractament que ajuda a millorar l’aspecte, a tornar el to cutani i el volum facial i a recuperar els punts de llum i els relleus facials, proporcionant un efecte de rejoveniment i vitalitat que el temps havia fet desaparèixer. Al tractar-se d’un procediment tan “profund” pel que fa a l’espessor de teixits tractats, el resultat és molt més durador en el temps, i més estable.










Preparació
Com ja expliquem en altres tractaments, és molt important en aquesta fase de preparació i l’examen mèdic que el cirurgià realitza al pacient. Aquí, el principal objectiu és detectar qualsevol possible anomalia que suposés la impossibilitat de practicar l’operació. En aquest sentit, el cirurgià s’encarregarà d’avaluar l’estructura facial i el tipus de pell de la pacient, entre d’altres elements. També se li realitzarà un qüestionari per conèixer els seus hàbits quotidians com per exemple si és fumador/a (ja que això pot afectar a la cicatrització). Així mateix, abans de procedir a la intervenció, el pacient serà informat de les particularitats de la tècnica utilitzada així com dels beneficis i riscos d’aquesta.
Intervenció
Una de les majors preocupacions dels nostres pacients són els senyals d’una pell envellida. Normalment aquestes es troben al voltant dels ulls i s’estenen per la cara fins a la zona del coll. Amb el lífting facial vertical aconseguim posar solució amb una sola intervenció. En què consisteix? En recol·locar els teixits facials: múscul, teixit connectiu, greix i pell. No es fan “capes” de teixits, com es realitza en el lífting convencional, i per tant, es minimitzen les complicacions potencials que tant limitaven a les tècniques clàssiques. Les incisions necessàries es redueixen a la mínima expressió. Una a la templa i una altra a la parpella inferior (en cada costat de la cara). Únicament quan hi hagi un clar excés de pell, o es combini amb un lífting de coll (lífting cervical), utilitzarem les incisions periauriculars i al mentó. El pacient surt de quiròfan amb unes “tiretes” especials en els laterals dels ulls, i amb una mentonera especial en cas d’haver treballat el coll. Després haurà de rentar-se la cara i el cabell abans de l’alta hospitalària, que habitualment s’efectua a les 48 hores de la intervenció. Només utilitzarem drenatges aspiratius si s’acompanya de lífting cervical.
Postoperatori
Les molèsties del postoperatori són residuals i poden controlar-se amb analgèsics comuns. L’embenat i els tubs de drenatge (únicament si s’ha treballat el coll) normalment es retiren entre 24 i 48 hores després de la intervenció; les sutures de les parpelles, als 4-5 dies; les de la cara i cap, als 7-8 dies. Després del lífting, és habitual que senti la pell de la cara com si estigués “encoixinada”. Aquesta sensació és transitòria i desapareix en unes quantes setmanes. També és normal que la cara estigui inflamada i presenti alguns blaus. Si segueix les instruccions del metge, aquests efectes només duraran entre 10 i 15 dies. La pell de la cara necessitarà cures específiques (recomanem acudir al nostre fisioterapeuta) i no ha d’exposar-la al sol o a raigs UVA durant al menys tres mesos.