Tant la reconstrucció de les extremitats superiors com inferiors presenten unes particularitats mèdiques (etiologia, anatomia, tècnica, etc.) completament diferenciades.

Operació de les extremitats superiors

L’extremitat superior està dissenyada per proporcionar a l’ésser humà la capacitat d’interactuar amb l’entorn i modificar-lo. Anatòmicament presenta un gran nombre de músculs i els seus respectius tendons que a nivell de la mà representen la màxima complexitat a nivell funcional que es pot trobar dins del sistema múscul-esquelètic.

La vascularització de l’extremitat superior es diferencia de l’extremitat inferior per un sistema venós superficial dominant respecte a l’profund, i per un sistema nerviós perifèric imminentment superficial.
La patologia tumoral és poc freqüent en comparació amb l’extremitat inferior, sent la traumàtica i la iatrogènica les dues principals causes de desordres a aquest nivell.

Operació de les extremitats inferiors

L’extremitat inferior ha derivat durant l’evolució de l’espècie humana en uns grups musculars summament potents específics per suportar grans càrregues i realitzar molts moviments de llarg recorregut i poca precisió.

En canvi la major velocitat de les motocicletes, la pràctica creixent dels esports d’aventura (salt de pont, bicicleta de muntanya …), l’augment de trànsit de vehicles etc. fan que àrees del nostre cos que són difícils de protegir siguin freqüentment lesionades com passa amb les cames. El fet que siguin traumatismes d’alta energia provoca que no només patirem unes fractures òssies sinó que tindrem una gran destrucció de teixits tous (pell i músculs). Per tant els cirurgians ortopedes i traumatòlegs necessiten de l’ajuda dels cirurgians plàstics per poder tractar correctament les fractures obertes de les extremitats, les osteomielitis o les cicatrius inestables.

Altres patologies

D’altra banda l’augment de l’esperança de vida també comporta l’aparició d’un major nombre de problemes com les úlceres tròfiques secundàries a malalties degeneratives i vasculars, i com no, un major risc de tumors de parts toves com els sarcomes.

Tots aquests tipus de patologies necessiten el tractament del cirurgià plàstic per així poder aconseguir una curació i poder viure amb una qualitat de vida acceptable. Fins fa uns anys les tècniques quirúrgiques per poder solucionar aquests problemes tenien grans limitacions i sovint deixaven unes seqüeles importants. Avui dia la microcirurgia ens permet reconstruir les extremitats transferint el teixit més apropiat d’una part de el cos a una altra, unint gots que sovint tenen un diàmetre menor a 1 mil·límetre.

A tall d’exemple, si ens cal teixit muscular per cobrir el terç distal de la cama, com passa en les fractures obertes de tíbia, podrem utilitzar un múscul prescindible de la seva funció com pot ser el múscul dorsal ample, que traslladarem de l’esquena, com si d’un trasplantament es tractés, a la cama, unint les artèries, venes i nervis de l’penjoll muscular als de la cama.

Si ens cal únicament cobertura cutània, com en les úlceres tròfiques, tumors … podem utilitzar les tècniques més noves de la microcirurgia de perforants. Aquestes tècniques ens permeten transferir teixit d’una part de el cos a l’altre amb el mínim sacrifici anatòmic per al pacient, obtenint uns magnífics resultats i facilitant el poder viure amb la millor qualitat de vida possible.
La vascularització de l’extremitat superior es diferencia de l’extremitat inferior per un sistema venós superficial dominant respecte a l’profund, i per un sistema nerviós perifèric imminentment superficial.

La patologia tumoral és poc freqüent en comparació amb l’extremitat inferior, sent la traumàtica i la iatrogènica les dues principals causes de desordres a aquest nivell.